COMPANYS DE PIS

Baixo del cotxe i una flamarada de foc em fa tornar de cop a la realitat. És la major onada de calor que es recorda en els últims anys. Remeno l’interior de la bossa de la piscina mirant de trobar en el menor temps possible les claus de casa. L’únic objectiu que tinc en aquests moments és arribar dalt, treure’m la roba i engegar d’immediat l’aire condicionat. Després ja veuré.

La clau llisca suaument dins del pany de la porta la qual s’obre fent un petit grinyol recordant-me que li cal una mica d’oli. L’interior és fresc per sorpresa meva. Segur que ha sigut l’Albert que ja ha arribat de treballar.

Em trec les sandàlies i el vestit, quedant només amb roba interior. Ja ho recolliré més tard, penso al temps que respiro sobresaltada i plena d’excitació en pensar que en qualsevol moment, i de manera innocent, puc creuar-me de camí al dormitori amb l’Albert, el meu company de pis.

De lluny escolto moviment a la sala d’estar. Trec el cap i el veig estirat al sofà. Sense donar-me temps d’articular paraula, i amb els ulls com taronges, m’adono que té la televisió en silenci i que a la pantalla hi apareix una parella. Ella mig incorporada sobre una creu de fusta, lligada pels canells i els turmells, oberta de cames tot i que encara porta les calces posades. Ell, dret al seu costat, li pessiga un mugró amb una agulla daurada, decorant-ho tal i com a ell li agrada tenir-la. A l’altre extrem del fil repeteix l’operació… Sense cap mena de dubte el meu formalet i educat company de pis està veient una pel·lícula X, cinema per adults. Per sort per mi no s’adona de la meva presència i continua fent el propi en aquestes ocasions.

La coincidència en l’espai-temps és del més excitant, i jo estic que no distingeixo ben bé si la humitat que noto ve donada per la calor de l’ambient o directament emana fluvialment de dintre meu.

Per un moment dubto si marxar o quedar-me a mirar d’amagat. Una força interior m’atrau impossibilitant l’acció de moure’m del mil·límetre quadrat en el que em trobo. El morbo a ser descoberta guanya a la vergonya de que així sigui.

Des del meu amagatall el quadre que contemplo no té preu. Amb suma destresa descordo el sostenidors que porto. Són esportius, d’aquells que s’obren per davant amb un senzill moviment de canell. El batec del cor ressona fort dins del meu cap. Amb la mà esquerra començo a pessigar-me l’excitat mugró tal i com el noi de la pantalla li fa a ella. En qualsevol altre moment estaria pansit i sense vida però ara, en canvi, està dur i agraït per poder ser vexat en llibertat i a plena llum del dia.

El reflex que en retorna el vidre de la porta de mi mateixa encara em desperta més desig i instintivament porto la mà lliure a l’entrecuix. El mínim contacte per sobre de la roba fa que el meu cap comenci a girar. Estic molt atenta a tot el que passa uns metres més enllà, copiant al detall cadascú dels moviments de la filmació; reproduint-los afamadament; impregnant-me de les sensacions dels seus protagonistes.

Noto les calces xopes, les retiro una mica mostrant-li el camí a seguir al dit cor direcció al més fons del meu interior. Dins i fora, a diferents ritmes, posant a prova la meva resistència i autocontrol. Xipollejant cada cop més i més. Un altre dit, en aquest cas l’índex, acompanya al seu germà obrint-se pas cap al desig. Tots dos es compassen a la perfecció. Van com bojos buscant el botonet interior del plaer. Es coneixen el camí i no triguen gaire en trobar-ho. Una primera onada d’escalfor em recorre l’interior vaticinant l’imminent desenllaç. El freguen carinyosament, fent pressió, com volent travessar la pell que els separa de l’exterior. El cicle, tal mandala, torna a repetir el seu patró donant peu a una segona cascada de paler desenfrenat. En algun moment he d’ofegar els gemecs per por a ser descoberta.

Fa estona que he deixat de seguir la seqüència del televisor i m’he concentrat en la meva pròpia producció cinematogràfica. Com puc, i abans de que em descobreixin recullo, amb el vestit del terra, l’aigüerol fruit dels fluids dolços i calents de les meves entranyes.

Anuncios

LA FESTA D’ANIVERSARI

– Mariona, sisplau, deixa ja la tableta i vine a ajudar-me a parar taula que els convidats estan a punt d’arribar – li dic al temps que apago l’aparell de la wifi que li subministra el senyal.
– Joooooo, mama. Cinc minuts més, val? – remuga sabent que té el temps just fins que l’aparell s’adoni de que ja no li entra senyal.

Minuts més tard i, enfurrunyada, entra a la cuina.

– Va preciosa, canvia la cara que avui estem de celebració! – li dic al temps que li faig pessigolles i un petó per tal de que oblidi l’episodi de la tableta. La tieta Marta ja fa estona que és amb l’Arnau, la Jana i el pare, decorant el jardí. Pots anar traient tu els aperitius per quan arribi la gent? Ella somriu i comença a fer viatges amb molta cura de no basar ni trencar res pel camí.

Fora fa un sol espectacular. En Blai també fa viatges per tal que tot estigui a punt pel cinquè l’aniversari dels nostres fills petits.

– Mmmm Almu, mira que estàs sexy amb aquest vestidet – mussita alhora que em fa girar com una baldufa  donant-me una capseta d’amagat.
– Que és això? Et recordo que és l’aniversari dels teus fills, no pas el meu – li replico – encara que t’he de reconèixer que em sento molt agraïda amb aquest detall. D’immediat ens fonem en un llarg i cargolat petó.
– No és res – riu divertit – però m’has de prometre que no t’ho trauràs fins que tothom hagui marxat.
– T’ho prometo – li contesto concentrada, i sense pensar-ne gaire, a la vegada que començo a obrir el que m’ha donat. Ell m’observa atentament buscant la meva reacció.
– M’has donat la teva paraula, eh? – la mirada se li torna fosca i als llavis se li dibuixa un mig somriure entremaliat.
– No m’ho puc creure! – li dic tapant-me els ulls amb la ma que em queda lliure i començant a riure entre nerviosa i excitada.
RELATAra siguis bona i separa aquestes precioses cames – m’ordena juganer, entrant les seves mans per dins del meu vestit i fent lliscar una mica les calces que porto deixant l’espai just per tal de posar en contacte amb el meu clítoris la bala vibradora que allotjava la capseta misteriosa. Aquest gest m’excita moltíssim i deixo anar un sospir profund intentant calmar-me després de fer-me la imatge mental del que pot acabar passant.

Abans de tornar al jardí m’ensenya una aplicació nova al seu telèfon mòbil i em diu:
– Només prement aquests botons el puc engegar, com també pujar o baixar la intensitat del vibrador… – i, sense donar-me temps a replica, desapareix per la mateixa porta per la que instants abans ha entrat.

Sona el timbre de l’entrada. L’Arnau, la Mariona i la Jana corren pel jardí a veure qui és que arriba primer a la porta.
– Són els avis! – criden a l’hora tots tres.

Surto fins al jardí a rebre als meus sogres, però sense treure-li la vista de sobre a en Blai, que juga amb els seus fills com si no hagués trencat un plat a la seva vida.

Mica en mica els convidats van arribant. Petons. Felicitacions. Bosses amb regals pels bessons… Tothom sembla feliç i relaxat gaudint del bon dia que ha sortit a fora. Bevent i menjant els aperitius. S’escolten risses. Sembla que tothom es diverteix. Els adults xerrem animadament asseguts a les cadires que hi ha repartides per l’espai, vigilant als petits que xalen jugant a tocar i parar o al boti boti que hem llogat per l’ocassió.

De tant en tant busco la mirada d’en Blai intentant esbrinar algun senyal de que el nostre joc pot començar, però no la trobo, la qual cosa fa que estigui cada cop més paranoica i no sigui capaç estar atenta a la conversa del meu voltant. Ell ho sap i gaudeix fent-me patir.

Arriba el moment del berenar. Els adults s’organitzen per anar a rentar les mans dels més petits abans de seure a taula. Mentrestant, la meva cunyada Marta i jo, anem a dins a buscar les safates d’entrepans i els dos pastissos d’aniversari. Parlem animadament quan de sobte noto com em comença a vibrar l’entrecuix. Em canvia la cara però, per sort, la Marta no s’adona del que està passant. Intento concentrar-me en la conversa però l’onada cada cop és més potent. Veig passar en Blai en direcció al lavabo amb l’Arnau agafat de la mà, em pica l’ullet i de cop cessa la tremor. La Marta surt primera, jo faig veure que he oblidat alguna cosa a la cuina i que ara vindré. Sec a una cadira i bec un got d’aigua fred. Noto les galtes enceses i com el meu sexe està moll. Uns segons més i hagués arribar a l’orgasme. Tanco els ulls i intento trobar la calma. Noto una presencia familiar i els obro de cop. És en Blai que s’aproxima per la meva esquena, sòl. Escolto l’Arnau fora amb la resta de nenes i nens cridaners i innocents.

– T’ha agradat princesa? – em xiuxiueja a l’orella al temps que fa entrar la ma per l’obertura de dalt del vestit trobant-se amb uns mugrons grossos i inflats d’excitació. La propera serà més intensa… la podràs resistir?. Els seus llavis en contacte amb el meu coll em fan tornar a tremolar.
– Ara tornem fora. Els nostres petits convidats esperen… – i agafant de la nevera el pastís de la Jana surt sense dir-me res més.

Durant l’estona que la mainada està berenant en Blai s’entreté amb la seva nova joguina. Li agrada mirar-me des de lluny i veure la meva reacció cada cop que el trasto es posa en funcionament. A ulls dels convidats ell està contestant missatges o buscant alguna informació. Ningú, només nosaltres, sap el que realment està succeint.

Passats uns 30 minuts comença a sonar la cançó d’aniversari i la canalla, com si del conte del flautista de Hamelin es tractés, comencen a sortir de l’inflable que hi ha instal·lat al fons del jardí. La bala es desperta de sobte. Fins ara la vibració havia sigut continua i uniforme, però de cop comença a fer pics, tornant-me botja de plaer. És com si seguís el ritme de la cançó.

El criaturam forma una rotllana al voltant dels dos pastissos amb l’Arnau i la Jana d’amfitrions. Tots canten a l’hora i, en el moment que les espelmes s’apaguen, la vibració també ho fa. Quina coordinació, penso una mica decebuda doncs en tot aquest temps que portem encara no he aconseguit còrrem ni una sola vegada i el sexe ja comença a estar irritat i no tant perceptiu com al principi. Miro a en Blai una mica enfada. Ell em respon arrossant les espatlles com volent-me dir que no només sóc jo qui decideix quanta estona dura el nostre goig. Sense cap mena de dubte, està gaudint amb la situació. I jo en el fons he de reconèixer que també.

Aprofitant que l’avia i la tieta Marta tallen el pastís, tots els nens i nenes seuen al porxo posant, d’un en un, el seu regal a la falda de la Jana i l’Arnau. Semblen un autèntic rei i reina amb la corona d’aniversari al cim del cap i asseguts a dalt del tamboret de 1,20 metre. Per sort per mi, tothom està centrat en el que fan els nens, tot i que em sento observada i això en revifa encara més. Fantasiejo amb la idea de que les altres mares, i per que no, més d’un dels pares dels nens i nenes de l’aniversari, s’hagin adonat del joc que, en Blai i jo, ens portem entre mans, o millor dit el que succeeix entre les meves cames. Miro fixament a en Blai, mossegant-me el llavi, donant-li a entendre que estic a punt d’arribar a l’orgasme. Immediat el sacseig es detén i no negaré que en certa manera ho agraeixo.

Deixant un temps prudencial per recuperar-me de l’ensurt i, mentrestant que els convidats mengen pastís, m’afanyo a preparar la pinyata que indica que la festa està arribant a la seva fi. M’aparto del grup pel penjar-la de la branca de l’olivera que hi ha al costat de la tanca que separa la zona de joc de la piscina. D’immediat em ve a la ment el dia que vàrem inaugurar la piscina. La Mariona era ben petita i… qui sap si no vam encarregar els bessons en aquell precís moment… en Blai torna a engegar la bala i els meus pensament tornen al present. Cada cop estic més desficiosa, ansio experimentar el dolç plaer d’explotar com un globus al que mica en mica se li va posant aire calent, bufada a bufada, ajustant els llavis a l’apertura del làtex… El dimoni mateix ha adoptat forma humana i s’ha encarregat de calcular al mil·límetre el temps màxim d’exposició al plaer. Tinc ganes que s’acabi l’aniversari i que tothom marxi cap a les seves cases. De lluny escolto com la meva sogra anima als nens a que vinguin a fer petar la pinyata. Els hi diu que cadascú ha d’agafar fort una corda i que a la que faci tres estirin amb decisió.

Noto intensament el brunzit de l’aparell entre les meves cuixes, intentant no prestar-li gaire atenció al plaer que experimento cada cop que em vibren les entranyes començo a cantar-me, mentalment, el mantra que m’he fet:
Ja hem cantat la cançó, tothom ha menjat el pastis, s’han obert els regals i ara tothom cap a casa… Ja hem cantat la cançó, tothom ha menjat el pastis, s’han obert els regals i ara tothom cap…
Abans d’acabar la frase noto una forta sacsejada que fa que la poca força interior que encara m’hi quedava m’abandoni pel complet. No sóc capaç aguantar per més estona i em deixo anar al plaer absolut del millor orgasme de la meva vida en el mateix instant que la canalla, tots a l’hora, estiren dels seus cordills sortint en cascada llaminadures i obsequis per tots els convidats.

En Blai observa satisfet l’espectacle que li proporciono aferrant-me fort al tronc de l’olivera la qual em fa de crossa evitant que em cargoli com un titella de drap.

És, sense cap mena de dubte, un final de festa digne de menció!

POSA’T CÒMODA

El post-it enganxat al moble de l’entrada significava que en Sergi ja havia arribat a casa del seu viatge de negocis. `post-itLa Clàudia, en veure’l, s’oblida de tot el cansament que porta acumulat de la setmana. Amb el cor batent a tota pressa, i sense perdre un segon, es va traient la roba fins arribar al lavabo, doncs una sorpresa com aquesta precisa d’una benvinguda com cal.

Es dutxa àvidament. Un cop a l’habitació, treu del calaix les mitges lligades als malucs i el conjunt de roba interior al que es refereix en Sergi a la seva nota. També els talons alts que tant li agraden. Només pensar en allò que a ell se li pot estar passant pel cap la fa estremir.

Abans que la Clàudia senti com la clau s’introdueix al pany de la porta ja ha tancat les cortines del menjador i espera en silenci, nerviosa i tremolosa, en la posició denominada d’espera: dreta al mig de l’habitació, amb les mans a l’esquena i les cames una mica separades; la mirada la té clavada al terra.

No passen ni cinc minuts que en Sergi entra al pis, deixant les claus al moble de l’entrada. Es dirigeix directament cap a la cuina on es serveix una copa de vi. En tornar a l’habitació s’atura un moment a contemplar la fabulosa posada a punt abans d’estirar suaument dels sostens de la Clàudia deixant al descobert els seus increïbles pits. Ella resta immòbil, ofegant el bleix fins que ell li doni permís. Tranquil·lament continua caminant fins a una cadira, on deixa perfectament penjat l’abric i es treu les sabates, tot i així dret encara és més alt que ella. Sense cap mena de presa connecta l’iPod del qual comença a sonar una suau música de piano. Es descorda el primer botó de la camisa, agafa la copa de vi amb la mà, i fent sonar la fusta del parquet a cada pas que fa, s’enganxa a l’esquena de la Clàudia. Amb veu dolça i xiuxiuejant-li li diu a cau d’orella:
– T’he trobat molt a faltar bonica. Tu a mi? A veure… -just passant-li un parell de dits per l’entrecuix, apartant delicadament una mica la tanga per un costat.

La Clàudia es mossega fort el llavi per tal de no emetre cap so. Intenta continuar concentrada, amb la mirada fixa uns metres més enllà, encara que la seva presència a pocs mil·límetres i la veu d’ell fa que sigui tota una odissea. Ell ho sap i juga amb aquest avantatge.
– Mmmmmm, m’agrada que estiguis tant xopa –intenta descol·locar-la a la vegada que, passejant pel seu voltant, fa un clop de vi. Es planta davant d’ella i l’ofereix dels seus llavis una mica de vi. La Clàudia agraeix aquest present, ja que té la gola seca. Nota com el dolç líquid li regalima coll avall, identificant perfectament el matís abocat propi dels vins jóvens.

S’aparta i la contempla. Li encanta mirar-la en aquesta posició; indefensa, entregada i vulnerable, però al mateix temps forta i decidida per arribar fins al límit que ell li marqui, confiant plenament l’un en l’altre. En un moviment del tot controlat li acarona els cabells, despentinant-la. Li passa els dits pels llavis que ella llepa prudentment, donant gràcies a l’Univers pel mínim contacte que li atorga.

Es torna a allunyar i, envoltant-la, torna al seu darrere. Es descorda una mica el pantaló alliberant així la seva verga. La humitat del membre li frega lleument els dits. Camina unes passes enrere. La Clàudia està a l’aguait doncs, abans no s’havia adonat però, li sembla sentir un sorollet metàl·lic el qual li eriça la pell despertant-li tots els sentits. Notar la sivella freda al voltant del seu coll la treu ràpidament de dubtes. La Clàudia somriu internament, fent-se una idea mental de per on pot continuar la cosa.

Amb decisió i aguantant-la perquè no caigui, estira de la cadena que, acuradament, ha lligat als canells per la part de darrere, deixant a la Clàudia de genolls, just a l’alçada que ell vol.
– Ets una gosseta molt bona i obedient. Llepa gosseta!

La Clàudia ofega un gemec a mig camí entre la sorpresa i la pretensió, i obrint gran la boca s’empassa de bon grat el balano que li ofereix. Fa exactament el que li ha manat; treu la llengua i el comença a llepar a poc a poc, assaborint cada centímetre d’aquell fal·lus tant desitjat el qual, mica en mica, va creixent omplint-li per complet així la boca. La Clàudia gaudeix concentrada en el que fa. En Sergi gemega i li agafa dels cabells obligant-la a que el miri als ulls mentre li folla la boca a plaer. Li tapa les orelles amb les mans privant-la del sentit de l’oïda. Ella es delecta en veure la cara de vici que posa al temps que nota com els fluids preseminals es barregen amb la seva saliva. De sobte li aparta bruscament el cap i se separa d’ella. La Clàudia, agenollada i amb la cara plena de baves, el segueix amb la mirada. Des de la seva posició el mira suplicant-li de nou la seva llepolia.

D’una manotada llença per terra tots els papers que hi ha a sobre de la taula ordenant-li:
– Aixeca’t i vine fins aquí. Ràpid, gosseta!
La Clàudia, maldestrament s’aixeca, doncs amb les mans lligades a l’esquena el seu equilibri es veu clarament afectat. En Sergi es diverteix en veure com desmanyotats són els seus moviments, doncs les cames no li acaben de respondre ja que les té una mica adormides.

Quan està a punt d’arribar-hi, en Sergi la gira fent que la seva panxa es recolzi a sobre de la impol·luta fusta. Li aguanta el cap amb una mà al temps que amb l’altra li acarona el cul.comedor
– Quines ganes li tinc a aquest culet. Vols que et folli com a una gossa?
La Clàudia assenteix amb el cap.
– No t’escolto, gossa… Més fort!
– Si.
– Si, que…? -li demana al temps que li propicia una galtada al cul dret.
– Si, Senyor. Sisplau, Senyor. -li prega la Clàudia intentant que no se li noti la satisfacció que li recorre per dins després d’aquesta imponent mostra de dominació.
– Molt bé, gosseta. Ets una viciosa. Com m’agrades! -li mormola propiciant-li altra galtada, però aquest cop de premi, al cul esquerre.

Apartant una mica la tanga en Sergi col·loca la cigala a l’entrada de la vagina de la Clàudia que rellisca sense gaire dificultat. En notar-la dins deixa anar un xisclet de complaença. D’immediat en Sergi li tapa la boca amb la mateixa mà que minuts abans li empresonava el cap. A cada envestida li pica les natges. La Clàudia es belluga de plaer a cada nou flagell. El pes del cos d’en Sergi i el seu olor la fa perdre la noció del temps.
– Senyor, tinc permís per poder…?
– Encara no. Aguanta’l. -li ordena tibant-li dels cabells però sense deixar de moure’s a dins seu.

La Clàudia intenta pensar en altra cosa però el gemecs d’en Sergi i el fet de notar com ell es desfà a dins seu li fa perdre el nord i està a punt de deixar-se anar.
– Senyor, de veritat… No puc aguantar més… -li clama somicant.

En Sergi, exhaust, para de cop. S’està uns segons encara al seu endins per recobrar l’alè. La gira i li fa un llarg petó. Li deslliga les mans deixant que la cadena pengi al llarg de la seva columna. Com si es tractés d’una ploma la puja a sobre del taulell de fusta.
– Estira’t. Les mans una a cada banda dels malucs i les cames separades. Flexionades. Tocant amb els talons el cul. -li ordena en to imperatiu- . Ara vinc. I no et moguis.

Als pocs minuts apareix amb el plug lila que van comprar el Nadal passat a Lisboa, a una mà, i la capseta de les joguines que guarden al mateix calaix de la roba interior, a l’altra. L’olor a desinfectant en obrir-la és música per l’entrecuix de la Clàudia que d’immediat comença a regalimar cuixes avall. Els ulls d’ell parlen per si sols.
– Ets molt porca. Mira com estàs! -li diu al temps que li introdueix dos dits a l’interior del sexe que, un cop ben sucats, li apropa als llavis per què tasti quin sabor fa el seu desig-. T’agrada el gust que fas, gosseta meva? -i sense deixar-la contestar se li abalança per tastar dels seus llavis l’agre-dolç menjar que neix a les seves entranyes.

Sense apartar-se encara d’ella li suca el plug als fluids i el comença a introduir a poc a poc pel conducte rectal. Ella obre els ulls com taronges a l’hora que va gemegant en notar-lo fent-se camí cap al seu interior. Un cop en Sergi s’assegura que està ben posat es separa i observa el resultat orgullós d’ella.
– Estàs preciosa amb el plug inserit al teu delicat culet -li diu al temps que, estirant del seu collar, l’obliga a que s’incorpori-. Baixa al terra i camina com una autèntica gossa.
– Si, Senyor. Gràcies, Senyor. -li contesta baixant la mirada al terra a la vegada que s’agenolla i camina a quatre seguint-lo per tota l’habitació. Quan ell s’atura la Clàudia queda immòbil als seus peus.
– Bona gossa. Molt bé. -li diu acaronant-li els pits-. Vine, puja a la meva falda.
La Clàudia obeeix i deixa penjar el cap i les cames tal com l’indica el seu Senyor. Cada cop està més excitada. La respiració i el pols se l’accelera. De sobte nota com una mà li cau a plom. La pell se l’eriça i nota una lleu coïssor a la natja esquerra. No és dolor; és plaent.
– T’agrada? Vols més? -pregunta al temps que acarona el lloc just on ha deixat anar la mà.
– Si, Senyor. Moltes gràcies -respon amb la veu carregada d’excitació.
L’operació es repeteix just al mateix centímetre, però aquest cop un parell de dits han entrat sense demanar permís minimitzant així la sensació de cremor. Es mouen lliurement fent que l’interior de la Clàudia s’encengués com una Falla en el Dia del Pare.
– Senyor no sé si podré aguantar molt de temps aquest plaer sense tenir un orgasme.
– Tens el meu permís per ejacular. Vull veure com de porca pots arribar a ser. -li diu a mesura que augmenta el ritme i li introdueix un tercer dit a la vagina-. Complaure’m, gosseta! Explota tantes vegades com puguis!

La veu d’en Sergi sona diferent, a l’igual que la manera que té de mirar-la. La Clàudia comença a regalimar entre els dits dels seu Senyor com si fos una font. Un, dos, tres… sis, cada vegada que en Sergi introdueix els seus dits ella crida i gemega de plaer. Es contorsiona a sobre dels seus genolls. Intenta escapar, sense èxit, d’aquesta dolça tortura però ell s’ho impedeix.

Al terra del menjador s’ha format una bassa de secrecions corporals. La Clàudia rellisca cada cop que, rígida per una nova convulsió, intenta fiançar-se al paviment. Les sabates de taló patinen escasses d’adherència. Tot és inútil. Només li queda gaudir del moment; desfer-se a cada orgasme.

Quinze minuts més tard, extenuada per l’esforç i la fatiga la Clàudia no es pot posar dreta. Les cames no li aguanten el poc pes que té. El cap li pesa i fa voltes com si s’acabés de baixar d’una atracció de fires. És incapaç de pronunciar les poques paraules que encara tenen espenta per sortir de la seva boqueta petita de maduixeta.

En Sergi, agafant-la a coll la porta fins al llit que tots dos comparteixen. Li fa un petó al front, l’arropa i la deixa dormir fins al dia següent.

Per primer i últim cop en la seva relació, i sense que serveixi de precedent, neteja tot el que han embrutit i endreça cada cosa al seu lloc.

Cada minut compta

Pol és un home de costums. Bones o dolentes? Depèn de qui se les miri.

Cada dia s’aixeca a les 8:00 del matí, tant li fa si és laboral com festiu; hivern o estiu; estigui tronant o sigui el dia més assolellat de la història.

Sempre engega la cafetera a les 8:02 camí de la seva dutxa diària que dura quatre minuts exactes, ni un més ni un menys: mig minut per què l’aigua agafi temperatura, un per ensabonar-se, minut i mig en treure’s tota l’escuma i un altre per eixugar-se el cos. Ser calb li agilitza molt la feina.

La roba, preparada des d’abans d’anar-se a dormir, està ben col·locada al galant de nit. Resta dir que mitjons, calçotets i camisa sempre van conjuntats. Acaba el model amb pantaló de pinça i sabates sense cordons de color negre. En Pol des de sempre ha estat un home molt elegant.

A les 8:17 para taula; torrades amb tomàquet i oli, embotits de proximitat, cafè amb llet de civada i suc de taronja natural, com no podia ser d’altra manera. A les 8:38 ja té la cuina endreçada i està preparat i sortint per la porta de casa.

En arribar al carrer s’adona que el dia és núvol i trist, a l’igual que el seu interior més profund, però és un sentiment al que intenta no parar gaire atenció des de que el seu germà va morir a aquell horripilant accident de moto. Ell no condueix, mai s’ha tret el carnet, de manera que sempre es desplaça caminant o en transport públic a tot arreu.

Comença a caminar envoltat de gent que es mou en tots els sentits. Estudiants amb auriculars dirigint-se cap a la Universitat. Pares carregant a coll fills, mig adormits i plorosos, camí de l’escola. Gent fent cua, amb cara de pomes agres, a la mateixa parada de bus on ara es troba ell també. Llargs rius de persones les quals li recorden a les colònies de formigues; una rere l’altra, amb una finalitat comuna: retroalimentar-se. Tothom va absort per la seva vida, la qual els sembla molt més important que cap altra a l’envers del planeta.

A les 8:42 arriba el bus, puntual, com sempre. En Pol puja guardant el seu torn, sense gaire pressa ni entusiasme. Passa la bossa d’esport, on porta la T-10 dins la cartera, a uns centímetres del dispositiu de pagament i es dirigeix cap a la part d’enrere de l’enorme vehicle. Es va creuant amb diferents persones, però no es fixa en cap en concret. Un cop arriba a l’últim seient treu la seva blackberry des d’on truca al seu ajudant per ultimar els detalls de la reunió del migdia.

Al penjar veu a la pantalla que encara són les 8:44, de manera que té 12 minuts fins que el bus arribi a la parada d’enfront del gimnàs; temps suficient per mirar les notícies als diaris digitals.

Calcula que al gimnàs s’hi podrà estar fins a les 12:13; doncs li acaben de confirmar que a les 13:00 ha de ser-hi al restaurant on ha quedat amb els clients per dinar.

A les 9:01, en Pol comença el seu entrenament diari. Escalfa corrent durant 9 minuts a la cinta. L’Àngel, el seu entrador personal, l’espera pacient fins que acaba.

– Bon dia Pol. Com et trobes avui?

– Ei, Àngel, amic! Vinc a tope! Se li dirigeix amb l’ale just i amb un somriure als ulls. Comencem ja? Avui he de marxar 17 minuts abans que de costum, així que… Anem o que?

– Val, val, si, tranquil – li contesta divertit – però…

L’Àngel li explica que avui no podrà estar per ell tota la estona, però que l’anirà a buscar a la piscina en tant que pugui. Ha entrat una noia nova i l’encarregat del gimnàs li ha demanat si li pot ensenyar ell les instal·lacions. Li proposa que, durant l’estona que estigui amb ella, i aprofitant que ja ha fet l’escalfament, vagi provant de fer el circuit pel seu compte, el qual consisteix en tres sèries dels exercicis que ja fan diàriament. En Pol, encara que una mica descol·locat, doncs no porta gaire bé els canvis d’última hora, accepta i comença a treballar.

La primera roda consisteix en fer 20 repeticions de cada exercici: esquat, rem, flexionar genolls i malucs (en suspensió), altre cop esquat (amb una cama primer i amb l’altra desprès), press de pectorals, i per acabar, altre cop flexions de maluc (en suspensió).

Passats els primers 13 minuts en Pol ja ha terminat la primera sèrie i es disposa a començar la segona quan l’Àngel i la nova clienta se li aproximen per darrere.

– Si que has vingut fort avui. No cal que corris tant. Encara són les 9:26! – li diu l’Àngel entre riures intentant que s’oblidi que avui s’entrena sòl.

Exhaust, s’eixuga la suor, beu una mica, li fa un mig somriure de complicitat i comença amb la segona sèrie de la rutina, intentant no perdre del tot la concentració. La noia que l’acompanya se’l queda mirant i li somriu platxeriosa.

Cada cop se li fan més llargues les repeticions, però no es dóna per vençut i treu forces d’on no sap que en tenia. Quan el rellotge de la sala marca les 9:51 ja només li falta un exercici per acabar amb la tercera sèrie de l’entrenament i poder anar a relaxar-se una mica a la piscina. Endreça tot el que ha fet servir a la sala de càrdio i es dirigeix cap al vestuari. En el camí es creua amb habituals que el saluden, però que no li donen gaire conversa.

A les 10:12, amb el banyador ja posat, s’encamina cap a la piscina coberta situada a la planta baixa del local. Quan entra li crida l’atenció que la meitat dels carrers estan ocupats pel curset de natació que s’ofereixen a les escoles de la ciutat. A les grades les mestres, mig despullades, se’ls miren sufocades per la calor que hi fa allí dins.

En Pol tria l’últim carrer, el més allunyat de tots i on, curiosament, no neda ningú. És una persona més bé poc social. S’ajusta les ulleres i es posa els taps. L’aigua, pel seu gust, és una mica massa freda, encara que un cop que es posa en marxa i es fa un parell de piscines la temperatura ja és perfecta. De nen ell també va venir als curset de l’escola. Inclús va estar força anys fent natació com a extraescolar un parell de vegades per setmana.

La manera de moure’s dins de l’aigua crida l’atenció d’un parell de senyores grans que van a fer aquagym a la piscina petita i que, sense cap dissimul, se’l queden mirant el minut i trenta tres segons que triga en fer-se els 100 metres braça. Quan ja ha nedat una bona estona i els músculs s’han estirat i relaxat alhora de la rutina del gimnàs s’adona que la noia que anava amb l’Àngel acaba d’entrar al jacuzzi. Aixeca la vista i veu com el rellotge de la paret ja marca les 11:03 del matí; 49 minuts nedant no està gens malament. I amb aquesta reflexió surt de l’aigua decidit a posar rumb cap a la cabina de la sauna, on no s’estarà gaire temps, doncs encara té pendent la segona part d’entrenament amb l’Àngel.

Quan arriba no veu que hi hagui ningú. La piscina, un cop han marxat els nens del curset de natació i les dones del aquagym, també ha quedat força desèrtica. Entra i posa una mica d’aigua a les pedres que hi ha al centre de l’habitació. No és un habitacle massa gran, tot i que calcula que tranquil·lament poden entrar 4 o 5 persones. S’estira al banc de dalt i aprofita per treure’s el banyador mullat, el qual guarda dins de la butxaca del barnús, juntament amb el capell de bany, les ulleres i els taps.

Passen els minuts i no hi ha cap moviment, així que decideix descordar-se una mica el barnús, doncs la calor comença a fer-se xafogosa. Allí estirat el seu cos cada cop està més i més relaxat. Tanca els ulls i comença a repassar el seu dia… la parada de bus, la noia de la sala de càrdio… li sembla escoltar que la porta s’obre, però no fa cas i continua navegant pels records… les mestres en tires marcant pit… Se les imagina a totes elles a la sauna, despullades per complet, rient tímidament, juganeres, innocents però a la vegada trapelles. saunaA cada cosa que imagina el seu membre es posa més i més erecte. De sobte, i en mig de la fantasia, algú llença una mica d’aigua a les pedres i en Pol obre els ulls alarmat i sense saber ben bé que fer o dir. 

Dreta, davant seu, i com si d‘una aparició es tractés, hi ha la noia de la sala de càrdio embolcallada en una petita tovallola del color del vi. En veure’l tan destarotat s’apropa a ell somrient-li i li acarona el cap amb delicadesa. Se’l mira fixament als ulls, donant-li una seguretat que d’immediat el calma però que a la vegada també l’excita. Els llavis d’ella, a pocs centímetres dels seus, carnosos i carmí, fan que la trempera torni a aparèixer a sota del seu barnús. Amb molta calma es seu, a pocs metres, a les fustes de davant d’ell. En Pol li sosté la mirada; els foscos ulls d’ella el tenen magnetitzat des del moment que s’han creuat.

Ella, continuant amb la norma de la pausa, treu la punteta de la seva llengua que la passa acuradament recorrent-los d’esquerra a dreta, lubricant-los i fent-los brillar en la condensació que s’està creant i on en Pol no pot pensar en altra cosa que en atrapar-los i mossegar-los, apressar-los entre els seus llavis i no deixar-los escapar; fer-li petites mossegadetes que la facin gemegar i perdre el control dels seus actes.

Amb un subtil moviment en Pol veu com la tovallola de tant captivadora quimera rellisca cos avall aturant-se als seus malucs. Deixant al descobert uns pits petits i ferms. Els mugrons, rosadets, estan erectes i sembla com si també l’estiguessin mirant fixament. La trempera que porta sobresurt d’immediat pel mig de l’obertura del barnús.

La tensió sexual que es respira fa que els segons passin a càmera lenta donant la sensació de portar molts minuts estancats a la mateixa escena.

Recollint-li el guant, en Pol també deixa caure el seu tros de roba, exhibint-se sense cap mena de pudor. Els pectorals, ben definits després d’hores de gimnàs, fa que el pols d’ella es descontroli i es comenci a mossegar, excitada, el seu llavi inferior.

Un parell de pams més avall, uns altres llavis, també s’humitegen. Els dits d’ella sobren camí per sota de la tovallola la qual amaga encara el seu sexe. Descaradament es comença a tocar a pleret; calculant la intensitat de cada moixaina. Gemegant als moments àlgids. Controlant i allargant el joc tant com pot. Gaudint de les reaccions que li provoca al seu observador.

En Pol, per contra, no gosa a moure un sòl múscul del cos. Se la mira atentament sense perdre detall; fruint de tant excitant espectacle. Els fluids li comencen a emanar sense demanar permís, lubricant la part superior dels 16 centímetres de longitud de tal imponent membre viril.

Just abans d’arribar a l’orgasme la noia s’asseu a cavall i li dona a tastar del seu elixir agredolç. En Pol ho accepta sense gaire renitència. Assaborint cada nota; llepant de principi a fi els dits acusadors. La lubricació de tots dos fa que, en un moviment compassat, quedin del tot acoblats. Immòbils. Gravant a foc la dolça i esperada penetració.

Passats uns segons, i un cop el cos s’ha habituat al de l’altre, comença el ball cap al frenesí.

El que va començar amb moviments suaus i delicats dignes d’una bonica història entre dos enamorats novells, a la més pura comèdia romàntica de diumenge a la tarda; ha deixat pas a una seqüència d’escenes pròpies de la més calenta pel·lícula X.

A les 12:11 les portes de la sauna s’obren i, d’en mig d’una boira intensa, surten en Pol i la seva amant com si res hagués passat en la darrera hora. Cadascú marxa en una direcció diferent. Ella encara s’ha de canviar de roba per anar a la classe d’spinning on ha quedat amb una amiga en menys de vint minuts. Ell ja té el cap posat en la reunió amb els clients que tindrà lloc al restaurant situat a sis parades de bus sentit nord.

Just són les 12:13 quan en Pol entra a la dutxa del vestuari masculí. Una dutxa que dura exactament quatre minuts, ni un més ni un menys: mig minut per què l’aigua agafi temperatura, un per ensabonar-se, minut i mig en treure’s tota l’escuma i un altre per eixugar-se el cos. I, és que ser calb li agilitza molt la feina.

 

D’amagat

Com cada matí, a les 7:59 en Miquel arriba al seu lloc de treball, on fa de vigilant al pàrquing públic del centre de Sabadell.

– Bon dia, Miquel. Quina alegria que ja siguis aquí! – li saluda el seu company afanyant-se per sortir com ànima que porta el dimoni.

– Bon dia, Alfons! Com ha anat la nit? Alguna cosa interessant per explicar? – intenta fer-li broma a la vegada que mira d’aconseguir una mica de conversa.

– No, res. Tot molt avorrit. Com sempre. Aquí ja saps que mai no passa res – li diu gairebé a crits i donant-li l’esquena.

La garita té nou càmeres de seguretat fixes; tres per planta, dues més a l’escala i l’última enfocant a l’entrada des del carrer, per la qual en Miquel veu com el seu company s’allunya apressadament.

Els cotxes que entren i surten ho fan escalonadament. La majoria aprofita la primera hora, que és gratuïta, per fer compres pels voltants.

Dins d’un armariet amb clau deposita les seves pertinences i, desprès de posar-se l’armilla, fa una volta per la planta principal. Tot sembla estar en ordre i en silenci. Algun pneumàtic fent sorollet a l’agafar la virolla en contacte de la goma amb l’asfalt és l’única sintonia que es sol escoltar.

En tornar a la garita s’adona que a una de les càmeres del pis de baix s’intueix moviment dins d’un cotxe. Instintivament fa zoom, la qual enfoca directament a una parella d’amants que s’estan menjant a petons. Està perdent reflexes, doncs no s’ha adonat de quan han entrat.

Tal descoberta fa que en Miquel pensi per un moment en la seva dona. En com, temps enrere, s’amagaven del món als descampats o als camps de vinyes dels voltants. Quina vergonya si algú els hagués enxampat, pensa ruboritzant-se, però sense perdre detall de tot el que passa a l’interior del vehicle.

De sobte la porta del conductor s’obre. Del seu interior surt un noi ben plantat i amb els cabells encletxats que, després de mirar cap a tots els costats, es descorda la camisa i torna a entrar-hi. Des de dins la noia que l’acompanya, tal gasela, ja l’espera luxuriosa al seient d’enrere. És petita però sap el que vol i com ho vol. Ell intenta treure-li la brusa mogut per l’excitació; però ella és la que mana. Li lliga els canells ràpidament amb la seva corbata que fa passar amb destresa per darrere del recolza-caps limitant així els seus moviments.

Els preliminars dels joves mica en mica van pujant de to; a l’igual que l’erecció d’en Miquel que, veient que cada cop li apressa més el pantaló, conclou descordar la botonada i donar-li més espai al seu membre.

La figura femenina es mou rítmicament a sobre de l’immobilitzat home de les finances que gemega al ritme frenètic que ella li marca. La camisa una mica oberta d’ella li ofereix una visió nítida de com els seus pits es mouen cada cop que es produeix la penetració. 

En el moment més àlgid d’excitació, i ofegant un crit de sorpresa sota un petó interminable, aconsegueix fer baixar amb suma habilitat el seient del copilot fent-la estirar i agafant així el control absolut de la situació.

Anna-and-Dean-Heaven-and-Hell-dean-and-anna-37875270-497-278

Ella riu estrepitosament intentant novament manar sobre ell, però el seu torn ja ha passat, doncs un dels seus pits ha estat capturat entre les dents del que ara s’ha convertit en predador, apressant delicadament el seu trofeu; el mugró esquerre d’ella.

Seguidament, i amb la mà que li queda lliure comença a esprémer-li acuradament l’altre pit per sobre dels sostenidors. La té a mil, i ho sap. La mira des de baix, amb els ulls lascius i injectats en desig. Enraonant quin serà el proper moviment.

Mica en mica li va recorrent la panxa amb petons i llepadetes que la exciten i la fan torçar-se de plaer.

– No et moguis o hauré de parar – li adverteix ell molt seriosament, clavant-li la mirada en el moment que desenganxa la boca del seu melic.

Aquesta advertència sap que forma part del joc. Un joc que minuts abans controlava ella i que ara, a l’igual que ell, ha d’obeir si vol ser igualment recompensada.

Quan torna a estar-se ben quieta, els carnosos i calents llavis se situen allà on ho havien deixat. Un parell de dits comproven la humitat del seu entrecuix, fent que un gemec se l’escapi i ressoni per tot l’habitacle. Ell la mira al temps que es llepa els dits assaborint la més dolça essència i fent-li un petó seguidament.

– Molt bé. Crec que ja vas agafant humitat – li diu a cau d’orella-. T’agrada el teu gust?

En Miquel, amb els ulls com taronges, no pot creure el que està veient. Es treu el fal·lus dels calçotets i amb decisió comença a moure la mà amunt i avall, sense pressa, visionant les imatges que apareixen a la pantalla.

Dins del cotxe el cap del jove s’enfonsa a les entranyes d’ella; i els mateixos dos dits de minuts abans, es mouen compassadament dins seu buscant el seu punt G i fent-la regalimar com una petita font. Els sucs que li emanen són dolços i agres a la vegada. La mira atentament sense parar de donar-li plaer. Gemega i es deixa anar. El cap li gira cada vegada que li arriba un nou orgasme… un, dos, tres… fins a cinc li compta abans de quedar sense alè i buida. Les cames li tremolen. Amb un filet de veu li suplica que la penetri i tinguin l’últim orgasme junts. Els seus cossos es torcen de gust al compàs de les embranzides, lentes i doloroses al principi; profundes i plaents finalment.

En Miquel no pot estar-s’hi més. L’excitació creix per moments. Mira sense parpellejar l’harmònia del moviment dels cossos d’aquests dos amants a través de la pantalls i, com si ho haguessin estat assajant, l’orgasme de tots tres arriba al mateix moment.

El guarda de seguretat cau defallit a sobre del respatller de la cadira. Quan obre els ulls només arriba a veure com dos cotxes es posen en marxa. En passar pel seu costat, just a l’alçada de la barrera, primer una noia i després un noi, li piquen l’ullet.

L’Alba

Odio els dies que tinc el torn partit a la feina, de 10 a 14 i de 17 a 21. Tot el dia perdut, sense opció d’anar enlloc, ni tant sols per descansar una mica després de dinar, ja que entre anar i tornar perdo gairebé una hora en el trajecte en bus.

Però avui és diferent. Surto ràpida a mig dia, doncs he quedat amb l’Alba per anar a la platja a dinar.

L’Alba i jo ens vam conèixer l’últim any de carrera. Ella va ser la meva tutora de pràctiques i, encara que no m’hi vaig poder quedar a treballar a l’empresa ens vam fer bones amigues. De tant en tant quedem per veure’ns.

Al principi de setmana vam estar parlant i acordàrem que em vindria a buscar a la parada del bus per no haver de moure el meu cotxe de casa.

Com sempre, arriba ben puntual!

Pujo al seu cotxe i comencem a parlar animadament posant-nos una mica al dia. Quan ja porta una estona conduint arribem a un pàrquing de sorra on hi ha lloc per quatre o cinc cotxes. Al fons es pot llegir:

20140731-1058-cartel_Playa_Nudista-718x450

En veure el cartell obro els ulls com taronges i em poso vermella d’immediat. L’Alba en adonar-se de la meva reacció comença a posar-se nerviosa també.

– Què et passa Raquel? No em diguis que mai no havies vingut a una platja nudista? Si vols marxem. No ho he pensat. Com que sempre vinc aquí…

– No, no, tranquil·la, no passa res. -li dic petant-me a riure en veure que ho està passant més malament ella que jo.

Agafem les cosses del seient d’enrere i ens enfilem per les fustes que marquen el camí platja endins cap a la fina sorra i el mar blau i seré de fons.

No hi ha gaire gent a aquelles hores, i la gent que hi ha ni s’ha adonat de la nostra presència. Aquí cadascú va a la seva.

A l’esquerra de la passarel·la veiem un lloc una mica apartat del pas de la gent, anem cap allí, és el lloc idoni per dinar sense gaires interrupcions.

Entretant que jo començo a posar la tovallola a sota de l’ombrel·la l’Alba es va traient la roba. A sota del vestit només porta la part de baix del biquini. La miro a través de les meves ulleres de sol. Té un cos espectacular, tot i que vestida mai ho diries.

– Raquel, estàs bé? No tens calor? -em diu en veure’m allí, plantada, sense treure’m la roba.

Si, si, perdona. M’he despistat mirant com d’estupenda estàs, penso cap al meu endins al temps que envermellono en sentir-me descoberta.

Mai m’havia sentit atreta pel cos d’una dona. L’Alba té quelcom que m’hipnotitza. M’agrada la sensació d’excitació que em produeix mirar-la. Li somric i em trec el vestit, fent topless jo també.

Ara és ella qui posa la tovallola al costat de la meva. De reüll em mira i dibuixa un lleu somriure al rostre.

– Et quedaràs marcada com una zebra si no t’ho treus tot. Em deixa anar amb la major naturalitat del món; comentari que aprofita per fer lliscar delicadament els prims fils que es deslliguem pels contorns dels seus malucs.

Sense pensar-m’ho massa faig el mateix que ella, quedant totes dues despullades per complert; estirades panxa enlaire, notant com la brisa marina acarona les nostres corbes; torrades i fermes les seves, blanques però igualment pronunciades les meves.

Els grans ulls de l’Alba es claven un moment al meu cos nu, encara que no em diu res. Àgilment treu de la bossa l’oli de monoï i se’l comença a escampar per tot el cos. Primer per la panxa per després anar pujant lentament, acaronant i embolcallant cadascú dels seus pits. Es pren el seu temps en fer cada moviment. Rellisca amunt i a baix els seus àgils dits, fent-los girar com si estigués ballant la més sensual de les coreografies. No deixa cap centímetre per lubricar. Finalment dansa per l’interior de les cuixes i pels plecs de sota del cul. La seva habilitat és màxima encara que necessita ajuda per poder continuar.

– Raquel, t’importaria acabar de posar-me l’oli a l’esquena, sisplau?

El so de la seva veu punxa la bombolla en la que em trobo tornant a la realitat. Em poso una mica d’oli a les mans i suaument començo a lliscar per la seva esquena daurada on no se li veu cap marca de res. És com si ja hagués nascut del color ocre. Les meves mans patinen i es recreen a cada mil·límetre. En acabar ella s’ofereix a posar-me a mi també.

– No m’agradaria que aquesta pell tan fina es cremés, -em diu amb veueta de nena trapella, fent-me un massatge amb l’oli ja a les espatlles.

Internament, un dimoniet entremaliat s’esforça per guanyar-li la batalla a l’angelet amb més seny que mai s’ha vist. Es barallen per saber qui dels dos es portarà el gat a l’aigua. L’un proposa que em deixi anar: «no saps quan t’hi tornaràs a trobar en una situació així», «què hi perds?», «ara no tens parella, tontàina, gaudeix del moment» … ; l’altre, en canvi, argumenta que «a tu no t’agraden les dones, Raquel», «saps que és un error que no et porta enlloc», «tu no ets de la classe de dones que fa aquestes coses», …

La pica-baralla que tenen tots dos és d’allò més divertida i entretinguda. Qualsevol altre dia segurament hagués actuat de manera diferent però avui opto per escoltar al primer i decideixo gaudir i deixar-me fer. En tant que em relaxo noto com les mans de l’Alba es comencen a fusionar amb la meva pell. La rutina que em marca és la mateixa que minuts abans ha executat a sobre d’ella mateixa. La miro com es mossega el llavi inferior concentrada en que i com ho està fent. Gaudint a cada reacció que tinc. Plaent de cadascú dels gemecs que se m’escapen i no puc ni vull sufocar.

En arribar a l’entrecuix es para i em somriu. Sap que aquesta zona no cal lubricar-la més i que al mínim contacte pot explotar com si d’una bomba, de plaer, és tractés.

Un grupet de noies i nois joves, que quan hem arribat no hi eren, ens miren discretament des de la distància. L’Alba està encantada d’haver pogut tenir públic i això encara la fa estar més excitada i juganera. M’agafa de la mà i m’estira cap al marge de la mar. Fetillada pels seus encants la segueixo sense cap mena d’oposició.

Com si fóssim dues nenes petites entrem corrents a l’aigua entre rialles. Quan no hem fet ni tres passos m’entrebanco i l’Alba acaba a sobre meu. El temps es para en el moment que els seus llavis es troben amb els meus. Una punxada em travessa de dalt a baix. Les onades, mica en mica, ens van acaronant fent-nos entrar cap al fons d’aquella immensa superfície d’aigua salada. El desig d’una per l’altra creix per moments. No pensem amb claredat i ens deixem endur pels nostres instints més primaris.

Quan estem prou lluny per què ningú ens molesti començo a llepar-li el coll. Ella gemega de plaer. Les seves mans s’aferren a la meva esquena nua, clavant-me les ungles en notar com li mossego el lòbul de l’orella. Tot d’una m’enlaira i es posa a la boca un dels meus mugrons. El llepa àvidament al mateix temps que introdueix un dit a dintre meu. Un crit de grat li dona peu a fer entrar un segon movent-los fent fricció. La sensació és deliciosa i no puc més que deixar-me anar; cargolant-me de pur plaer donant peu al primer orgasme de molts. Aquell que instants abans, a la tovallola, no m’ha volgut atorgar.

Després d’aquesta descàrrega del més pur plaer, els orgasmes i moments de sensualitat es desencadenen a totes dues bandes. Acabem exhaustes però satisfetes. Felices i relaxades.

En sortir de l’aigua m’adono que ja és molt tard i que tinc el temps just per què l’Alba em torni a la crua realitat i el més dur, al meu torn partit de treball.

Ens vestim i ens encaminen cap al pàrquing.

De lluny, escolto com les onades trenquen contra les roques. També el cant de sirena que avui m’ha fet perdre la virginitat.